A finals d’agost del 2008, vàrem compartir tres dies revisant i rellegint les cartes de la Eulàlia a la seva mare. I revisitant la història dels darrers trenta anys. Era un exercici molt saludable: veure com les utopies de la contracultura s’havien materialitzat a traves de les decisions de tots nosaltres en aquells anys «tumultuosos»….

A la primavera del 2008 Georgina ens convida a conèixer a la Eulàlia…i Ossera, un petit poblet al final d’una pista de muntanya a l’Alt Urgell. I sabem que la Eulàlia està a punt de publicar un llibre sobre la història del formatge que ella elaborava: «Serrat Gros: història d’un formatge pirinenc» I varem veure…

Siempre me ha interesado cómo un narrador empieza su historia, cómo aparecen estas ganas de contar algo, que hay en su cabeza cuando escribe: «Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar…» Y ese narrador somos todos (aunque no todos consigamos un Nobel de literatura), porque el deseo…