Dos amics es reuneixen per esmorçar plegats, compartint vivències. Desprès, en un parc, assajaran una cançó en occità (un flash forward ens ha mostra al principi a ells fen un petit recital). És un curt documental.
Dos amics es reuneixen per esmorçar plegats, compartint vivències. Desprès, en un parc, assajaran una cançó en occità (un flash forward ens ha mostrat al principi a ells fen un petit recital). Aquesta simple activitat em va semblar interessant seguir-la amb la meva càmera (i amb la meva imperícia) mentre uns micros sense fils captaven…
Menorca, verano del 1979. Más concretamente una casa en la calle Alcántara de Ciutadella. Cuatro amigos. Una preciosa y excelente cámara Nizo-Braun (diseño de Dieter Rams, entonces no lo sabíamos). Y ocho cartuchos de S8, Ektachrome 160, caducados (más baratos) y que sobrexpusimos, por si acaso: sabias del resultado unos 10 días más tarde, lo…
Pasado el 20 de diciembre de 1973, un grupo de amigos fuimos de excursión a Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa, Girona). Básicamente estudiantes de segundo de carrera universitaria, con esa facilidad de mezclar amistades. De camino hacia la vieja masía abandonada, paramos en Arenys de Mar. Yo disponía de dos carretes de S8 (6…
El 15 de maig de 1975 a la plaça pública de la Universitat Autónoma de Bellaterra, de dos quarts d’onze fins a quasi les quinze de la tarda, mes de 60 poetes varen recitar els seus poemes. I Rafael Subirachs va cantar el romanç «Catalunya, comtat gran», que és la versió històrica de «Els Segadors»…erem…
El agosto de 1974 con Blanca Ureta y Carlos Toraño (protagonistas), y un equipo formado por Charo Blanco, Amada Vigil, Jesús Joglar, Carlos Joglar y Delfín Heredia (foto fija), rodamos este pequeño guión mío basado en las xanas, una de las brujas de la mitología asturiana. La base la dio una conocida canción popular, interpretada…
Per al Romà Guardiet, fou llarg el procés (cinc anys) per aixecar el projecte d’adaptació de la novel·la de Víctor Català, «Solitud» (1905). Després de l’aventura de la sèrie televisiva «Tot queda en família» (1985), i amb l’experiència de l’adaptació com a curtmetratge d’un conte de l’autora, «Idil·li Xorc» (1983), aquest projecte va patir…
Una vegada més, vaig tenir la possibilitat d’involucrar-me en un projecte de Romà Guardiet: l’amistat i la passió compartida per explicar històries ho feien fàcil. I per a mi va ser un aprenentatge impagable. En aquest llargmetratge, vaig col·laborar com a secretari de rodatge i ajudant de direcció (tot l’equip tenien doble paper, donat el…