(En greg, relatiu al diàleg o conversació)
Projecte cinematogràfic que neix de manera natural a partir de la voluntat d’escoltar.
Rosa Botella (psicòloga) i Jesús-Àngel Prieto (cineasta) coincideixen en preguntar-se sobre temes que els preocupen i els motiven per a entendre el moment on vivim.
La metodologia és molt senzilla: sorgeix un tema, una història, unes actituds. Després es formulen les preguntes, i apareixen els llocs, les persones amb qui volem trobar-nos. El contacte sempre és personal, directe, de vegades gràcies a amics (o dels altres entrevistats) que sintonitzen amb l’interès de «la cosa» proposada.
Diàleg filmat amb equip mínim: Rosa porta les preguntes, l’interès per la persona; Jesús-Àngel la imatge i el so. Normalment en espais propis dels entrevistats, amb poca atenció als entorns: interessa el diàleg. L’entrevistadora no surt, però de manera natural el seu rastre es nota (la seva empatia implícita)
Al muntatge es busca tant el debat com la conversa de caràcter dialògic, sempre sense presència de l’entrevistadora, sense veu en off: només el fil conductor creat pels entrevistats.
Descobrir que som capaços d’escoltar, d’aprendre i d’empatitzar amb l’altre, per molt lluny que ens sembli la seva apropiació del món.
Finalment els rostres dialogants són acompanyats per impressions fetes amb imatges captades de manera intuïtiva que contextualitzen o contrasten amb els pensaments que van sorgint. I també les músiques, tot mantenint una autonomia i un respecte al fil dialèctic.
Projecte molt a prop del cinema amateur o independent, modest i minimalista, frugal.
Rosa Botella i Jesús-Àngel Prieto creuen per primera vegada les seves mirades mitjançant una càmera de S8 en el campus de la UAB. És en aquesta universitat on es graduen en Psicologia i Història de l’Art (respectivament) l’any 1977. Serà l’any següent que rodaran conjuntament el curtmetratge documental en 16 mm, «Simfonia per a esmalt: Andreu Vilasís» (com a experiment, es filmen fotograma a fotograma els seus cossos: «Femení/Masculí»). Durant les següents dècades desenvolupen les seves carreres professionals, Rosa en l’àmbit de la psicopedagogia (1980-1999) i d’atenció a la dona (2000-19); Jesús-Àngel com a professor d’una escola d’art, simultaniejant amb la realització audiovisual (mentre tenen dues filles). Entre el 2009 i 2012 roden a Ossera un llargmetratge documental que es pot considerar germinal del Projecte Dialekticós: «Oferiu flors als rebels» (seleccionat als festivals de Ussuaia i Polonia). Prieto rodarà dos curtmetratges de ficció («Els tres últims refugis», 2013; i «Ploren campanes 1714», 2014) on serà responsable del guió i la direcció, mentre Rosa Botella els finançarà, tot comptant amb la producció executiva de Lukimedia (que ja havia fet aquest paper a «Oferiu…») i Factotum, respectivament. Va ser també amb Lukimedia, que Jesús-Àngel col·laborant amb Marc Balaguer i Jaume Vilalta, co-realitzà el documental «Porqué!? Una crisis endémica» (2013).
Dialekticós es materialitza ara amb el documental, «Ferida oberta: cercant l’empatia», presentat aquest gener.
Tenen al cap dos projectes més…
Febrer 2020.
