Resum visual de l’aventura…

Menorca, verano del 1979. Más concretamente una casa en la calle Alcántara de Ciutadella. Cuatro amigos. Una preciosa y excelente cámara Nizo-Braun (diseño de Dieter Rams, entonces no lo sabíamos). Y ocho cartuchos de S8, Ektachrome 160, caducados (más baratos) y que sobrexpusimos, por si acaso: sabias del resultado unos 10 días más tarde, lo…

A una certa generació (més o menys la nascuda a la dècada dels 50 del segle passat) aquesta frase ens porta al títol de la coneguda novel·la del meu professor de COU Oriol Pi de Cabanyes. Pero no hi ha cap relació entre la novel·la i el nostre documental. Diu Pi de Cabanyes respecte al…

Pasado el 20 de diciembre de 1973, un grupo de amigos fuimos de excursión a Sant Aniol de Finestres (la Garrotxa, Girona). Básicamente estudiantes de segundo de carrera universitaria, con esa facilidad de mezclar amistades. De camino hacia la vieja masía abandonada, paramos en Arenys de Mar. Yo disponía de dos carretes de S8 (6…

El 15 de maig de 1975 a la plaça pública de la Universitat Autónoma de Bellaterra, de dos quarts d’onze fins a quasi les quinze de la tarda, mes de 60 poetes varen recitar els seus poemes. I Rafael Subirachs va cantar el romanç «Catalunya, comtat gran», que és la versió històrica de «Els Segadors»…erem…

Kofi Annan, nos acaba de hacer el mejor texto introductorio que hubiesemos querido para nuestro cortometraje ELS TRES ULTIMS REFUGIS... November 24, 2013 Climate Crisis: Who Will Act? By KOFI ANNAN Geneva — The last-minute deal at the United Nations Climate Conference in Warsaw keeps hopes for a comprehensive successor agreement to the 1997 Kyoto...

El agosto de 1974 con Blanca Ureta y Carlos Toraño (protagonistas), y un equipo formado por Charo Blanco, Amada Vigil, Jesús Joglar, Carlos Joglar y Delfín Heredia (foto fija), rodamos este pequeño guión mío basado en las xanas, una de las brujas de la mitología asturiana. La base la dio una conocida canción popular, interpretada…

Bellaterra, UAB, 6 de maig 1976. El cantautor de Verges era, sens dubte, un dels nostres referents de l'anomenada cançó de protesta. Jo havia estat al concert del Palau d'Esports del gener del 1976 quan va reprendre la seva activitat després de vuit mesos de no poder actuar a Barcelona (censura, prohibició, en ple postfranquisme)....

  Us presentem un recull de cites que ens han acompanyat durant la preparació, el rodatge i la postproducció del documental, sense menystenir moltes altres lectures: la realitat és complexa. Algunes d’aquelles cites varen quedar incloses en el discurs fílmic.   CITES INSERTADES AL DOCUMENTAL “Els fets són els fets, però la realitat és la...

  Per al Romà Guardiet, fou llarg el procés (cinc anys) per aixecar el projecte d’adaptació de la novel·la de Víctor Català, «Solitud» (1905). Després de l’aventura de la sèrie televisiva «Tot queda en família» (1985), i amb l’experiència de l’adaptació com a curtmetratge d’un conte de l’autora, «Idil·li Xorc» (1983), aquest projecte va patir…

Amb la productora LALTRAGALTA (Romà Guardiet, Ton LLadó i Jesús-Àngel Prieto) varen aconseguir l'encàrrec de TV3 de realitzar la sèrie TOT QUEDA EN FAMÍLIA, idea i guió original de Romà Guardiet. https://www.ccma.cat/tv3/tot-queda-en-familia/ Fou una sèrie de 12 capítols (en la web només es poden veure 8) que volia ser un retrat d'una família de classe...

PLOREN CAMPANES 1714, se presentó el 29 de octubre del 2014 ante unas cuatrocientas personas (entre ellos los colaboradores en su realización, así como múltiples micromecenas), y en la presentación nos acompañó Arcadi Oliveres (entre otras cosas había sido presidente de Justicia y Paz). El debate posterior fue muy animado, tal como recoge la reseña…

Cortometraje en 35mm producido por le ICC (Institut Català de Cinema) por encargo de la Generalitat de Catalunya, para poner en valor las vidrieras góticas y el trabajo de restauración que se estaba llevando a cabo. Más allá del encargo, mi intención (como responsable del argumento y de la dirección) fue dar una visión mas…

Una vegada més, vaig tenir la possibilitat d’involucrar-me en un projecte de Romà Guardiet: l’amistat i la passió compartida per explicar històries ho feien fàcil. I per a mi va ser un aprenentatge impagable. En aquest llargmetratge, vaig col·laborar com a secretari de rodatge i ajudant de direcció (tot l’equip tenien doble paper, donat el…

Os adjuntamos los enlaces a las diversas reseñas y artículos que generó el pre-estreno de este documental (a 5 de abril del 20, en pleno confinamiento por el Covid-19, no sabíamos cuándo y como podríamos estrenarlo), así como otros impactos posteriores (no tuvimos suerte en la selección para los Premis Gaudí). Consideramos que su estreno…

(En greg, relatiu al diàleg o conversació) Projecte cinematogràfic que neix de manera natural a partir de la voluntat d’escoltar. Rosa Botella (psicòloga) i Jesús-Àngel Prieto (cineasta) coincideixen en preguntar-se sobre temes que els preocupen i els motiven per a entendre el moment on vivim. La metodologia és molt senzilla: sorgeix un tema, una història,…

No es noticia de primera página, estamos entretenidos con otras cosas, no digo yo que no sean interesantes… pero ¿con que cara les explicaremos a nuestros nietos que no hicimos nada? ¿con que cara nos explicaremos que el gobierno de Australia está cerrando la entrada a los refugiados del clima que vienen de las ya…

L’anterior entrada al bloc va ser fruit d’una reflexió espontània mentres tornava a casa…i amb la sensació aquella de «Arde Roma y nosotros tocando la lira». Una cosa semblant va ser l’escriptura del guió de ELS3ULTIMSREFUGIS: l’estímul doble d’un fantàstic treball de Elisabet Puig titulat «Els tres refugis» (el de viure, el de treballar, el…

Ahir sortia als mitjans de comunicació (o als de desinformació, com dèiem quan érem hippies i llegíem a H.M. Henzesberger) una petita noticia: el diòxid de carboni arriba al seu nivell més alt en la etapa humana en la terra (400ppm). Durant la nostra història humana fluctuava sobre les 280 parts per milió. És conegut…

Un altre retorn en forma de reflexió viscuda, d’experiències que es creuen…quin sentit te fer cinema si no és de convocar a l’espectador i que al acabar la projecció la pel·lícula ja sigui seva…»La magia del proceso creativo reside en el espectador» David Lynch dixit. Avui, 15 de març 2013 Acabo de veure la pel·lícula…

He rebut el mail d’un espectador que ha tingut la iniciativa personal de contactar amb un exhibidor per fer-li arribar la seva valoració del documental. Ho comparteixo en el bloc amb tot el meu agraïment. Hola, sóc un aficionat al cinema i he gaudit molt d’alguns dels documentals que heu proposat. Ara jo us vull…

Jorge Fernández Chiti (especialista en cerámica, profesor de filosofia y antropologia en la Universidad de Buenos Aires) en su libro «La cerámica artística actual» (1983) aporta la siguiente reflexión. «Daremos un ejemplo: el movimiento hippie poseyó elementos ideológicos, filosóficos y morales sumamente profundos, interesantes y progresistas: el sustraerse al consumismo y al belicismo capitalista, el…

La presentació a Arts Santa Mònica (15 de març) va ser un èxit: les 100 butaques van quedar justes. Un debat molt vivencial per part de Pepi Soto que no va poder parlar com a antropòloga sinó des de la implicació en una època i unes actituds que encara les porta dins ( «Sempre et…

 –> Amb el permís de tots (i mantenint l’anonimat) he fet un recull/edició dels missatges que per mail, sms i facebook, m’han arribat a mi personalment (excepte un missatge que l’Eulàlia m’ha reenviat), sobretot després de l’estrena del dia 18 d’octubre a l’Ateneu. Sóc conscient del pes de l’amistat que hi ha en molts d’ells,…

Este es el título de un interesante artículo que EL PAIS publicó el 14 de octubre del 2012. Vale la pena seguir profundizando en este fenómeno con todas las aproximaciones posibles y desde todos los sectores. ¿La generación mejor preparada dará nueva vida al campo y a la agricultura o repetiremos los errores? Esperemos que…

Llevo años leyendo a John Berger. Obviamente mi formación como teórico de arte me hizo tropezarme con su ya clásico ensayo Modos de ver. Y ello me llevó a seguirle la pista, y descubrir también al novelista, al poeta… al intelectual marxista inglés que abandona la civilización urbana y decide vivir en un pueblo de…

«La complejidad de la vida y de la supervivencia en las sociedades modernas, los problemas que nos plantean y las fustraciones que nos provocan, relegan a un segundo plano las aspiraciones profundas que sólo se revelan en los períodos de crisis y de ruptura total.» Daniel y Gabriel Cohn-Bendit, La revolución que haces es para…

«HACER CINE ES ESCRIBIR SOBRE UN PAPEL QUE ARDE» Pier Paolo Pasolini  «Discurso sobre el plano-secuencia o el cine como semiología de la realidad»   Mostra Internazionale del Nuovo Cinema de Pésaro, 1969. Impresiona la fuerza poética de esta frase. Y parte de su fuerza reside en la metáfora abierta que propone ( ya advertía…

És un lloc comú relacionar el canvi generacional dels 60 amb la importància que la música va suposar. El rock i la cançó protesta varen donar un hibrid estrany però molt eficaç. Springsteen va dir: «Elvis va alliberar els nostres cosos, però Dylan va alliberar la nostra ment». Aquells «pòtols místics» (Dharma bums que deia…

Potser cal, dins del bloc, donar una mica d’informació  tècnica del documental… amb la participació de Jaume Rovira, Núria Rosell, Nico de Winter, Jim Stillwagon, Eulàlia Torras, Suzette Böhringer, Maria Minguell, Carmeta Borrell, Angelina Farràs, Martina Ferrer, Berta Ferrer, Mercé Lagrava, Raül Alcaraz, Albert Fonseca i Mandarine Stillwagon. idea i realització Jesús-Angel Prieto edició Jaume…

A una certa generació (més o menys la nascuda a la dècada dels 50 del segle passat) aquesta frase ens porta al títol de la coneguda novel·la del meu professor de COU Oriol Pi de Cabanyes. Pero no hi ha cap relació entre la novel·la i el nostre documental. Diu Pi de Cabanyes respecte al…

Quan vàrem començar el projecte, aquest era el títol. I és que és cert que Ossera ocupa una petita carena que acaba amb una proa, com un vaixell (allà dalt està la senyera que surt  a la peli), a 1.250 metres d’altitud. Aquesta idea de la carena també ens portava la imatge de un poble…

Curiosament els llibres van ser molt importants en la dècada dels 70. I amb això no vull dir que no ho siguin en altres èpoques. Peró la set d’informació i les dificultats per accedir al coneixement de afora de les fronteres hispàniques (sota una dictadura estúpida i malèvola) eren viscudes d’una manera molt intensa. I…

A l’estiu del 2009 vaig conèixer a en Jaume Vilalta, i vàrem fer tot un recorregut junts amb una projecte, ara hivernat, sobre la parella de pintors Anna-Eva Bergman i Hans Hartung (projecte iniciat amb un molt interessant guió de Juan Elorduy, autèntic pare de la idea). Indirectament va animar-me a continuar amb el documental…

Estuvimos un año buscando el sistema para producir el documental. Hice un teaser (como diría J.J. Millás, «que coño querrá decir teaser«) y viendo que era para mi muy complicado conseguir una producción previa, nos lanzamos Rosa y yo a correr con los gastos del rodaje. Un buen amigo, Romà Guardiet, colaboró dejándome su cámara…

A finals d’agost del 2008, vàrem compartir tres dies revisant i rellegint les cartes de la Eulàlia a la seva mare. I revisitant la història dels darrers trenta anys. Era un exercici molt saludable: veure com les utopies de la contracultura s’havien materialitzat a traves de les decisions de tots nosaltres en aquells anys «tumultuosos»….

A la primavera del 2008 Georgina ens convida a conèixer a la Eulàlia…i Ossera, un petit poblet al final d’una pista de muntanya a l’Alt Urgell. I sabem que la Eulàlia està a punt de publicar un llibre sobre la història del formatge que ella elaborava: «Serrat Gros: història d’un formatge pirinenc» I varem veure…

Siempre me ha interesado cómo un narrador empieza su historia, cómo aparecen estas ganas de contar algo, que hay en su cabeza cuando escribe: «Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar…» Y ese narrador somos todos (aunque no todos consigamos un Nobel de literatura), porque el deseo…