Sep
Oferiu flors als rebels

Quan vàrem començar el projecte, aquest era el títol. I és que és cert que Ossera ocupa una petita carena que acaba amb una proa, com un vaixell (allà dalt està la senyera que surt  a la peli), a 1.250 metres d’altitud. Aquesta idea de la carena també ens portava la imatge de un poble «en la cresta de la ola» (estar de actualidad, gozar de éxito) i que volíem entendre en sentit irònic: era clar que aquest llogaret (tant resistent com el de Astérix 🙂 oblidat de tots, era per a nosaltres un model de referència. I de fet, la seva presència en mitjans (tv, revistes…) en el darrers dos anys indica un interès per la seva manera de ser. On està l’èxit? Dubai? Wall-Street? Shangai? O un petit poble de 25 habitants amb voluntat de recuperar la vida a la muntanya, l’autosuficiència, amb totes les contradiccions que es vulguin? Evidentment que en aquesta línia va la nostra proposta. Quan estàvem en la fase final de la edició ens vàrem adonar que calia ser una mica mes explícits en el títol, malgrat la nostra intució primera:
 

un poble a la carena:
donar a dos vents
com una balança
entre el passat i el futur
orgullós com una senyera
pacient com un buda
el vent neteja les teulades
el llop enveja el caliu de la gent noble

Related Posts

Leave A Comment