EL DESVÁN DE LES PELÍCULES

I SI TORNÉSIM A FER LA MILI? (en castellano al final) “Si no fem res, les projeccions més optimistes situen  l’extinció a finals de la vida dels nens que neixen avui.” Jeremy Rifkin, La Vanguardia, 5-V-2023. El que això subscriu, es considera pacifista i va fer la mili a finals dels anys 70. I malgrat…

EL FIL TRENCAT Because something is happening here But you don’t know what it is Do you, Mister Jones? Bob Dylan,  Ballad of a Thin Man,  1965. (Al final en castellano) Aquesta frase va fer fortuna: Dylan materialitzava la perplexitat d’una generació adulta que no entenia que estava passant: Per què alguna cosa està passant…

DOCUMENTALS: LA FICCIÓ COM A TRAÏCIÓ (En castellano, enlaces a pie de artículo) És reconegut el paper valent de TV3 en la programació i difusió de documentals, superant aquell tòpic que aquest era un gènere per a segons canals, i no una oferta en horari principal. Documentar o ficcionar, el cinema va néixer amb aquestes…

https://www.elcugatenc.cat/opinio/83424/errors-politics-si-errors-tecnics-no En general, millor no cometre errors. Però de vegades els errors són necessaris per avançar, si sabem extreure lliçons dels mateixos (molt interessant el llibre «Les virtuts del fracàs» de C. Pépin, 2018). I tots coneixem una de les metodologies de la investigació científica: assaig i error. Però parlem de l’acció municipal: hi ha…

https://www.elcugatenc.cat/opinio/78222/la-millor-empresa-lajuntament No és una ironia, és una afirmació. Fa molts segles els homes i les dones varen trobar una forma de convivència: la ciutat. I a poc a poc crearem una organització complexa per fer funcionar aquesta convivència, amb una part de personal elegit democràticament per dirigir i orientar l’acció municipal, i una altra -molt…

(en castellano al final) SAVOIR REVIVRE L’any 1973 va aparèixer publicat un llibre peculiar de la mà d’en Jacques Massacrier (1933-2020), un publicista d’èxit a París que va decidir iniciar-se en un mode de vida radical marxant a viure a Eivissa l’any 1968. El seu gran èxit editorial «Savoir revivre» és un llibre peculiar, amb…

(en castellano al final) Disculpeu que comenci amb algunes referències biogràfiques. Nascut a mitjans dels anys 50 (del segle passat) en un molt petit poble de les Asturies. No coneixíem les escombraries, no hi havia envasos (les ampolles es reutilitzaven i les llaunes es feien servir de testos), quasi tot era a granel, els papers…

Más allá de las posibilidades imaginativas y oníricas del cine, siempre me ha interesado la capacidad de barómetro social que poseen las obras cinematográficas. Uno se adentra (prefiero la pantalla grande) en ese mundo que nos rodea a través de imágenes y sonidos, conducidos por la fascinación de la narración y atrapados por aquellas fantasmagorías…

Podemos hacerlo bien: reflexiones post I Jornada d’art i contemporaneïtat a Menorca, Menorca 11-XII-2021. Ha sido un honor para mí haber sido invitado por el IME a participar en esta jornada. Compartir reflexiones sobre el mundo del arte (en particular sobre las artes plásticas y visuales) siempre me llena de interés y perplejidad. Y si…

Oh ginkgo biloba  tu explosión amarilla me destroza cada año. Es una luz potente  la que irradias en medio del otoño cuando los otros árboles, abandonadas las rojeces de las hayas y de los palosantos, entristecen con sus hojas perennes de un verde oscuro que cierra sus poros ante el invierno que se avecina. Y…

DE QUÈ PARLEM MENTRE NO PARLEM DE GLASGOW 26. (en castellano, a continuación) Els he manllevat el títol a La Calòrica, l’estupenda companyia teatral que ha parit un espectacle absolutament rodó: De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda. Més enllà d’un text sense fissures, unes interpretacions magistrals (i altres virtuts que no…

Un hombre, una fachada.  Aguantada en pie,  como un recuerdo. Y como una bandera de lo que fue se ha ido vaciando por dentro agotando su función hasta ser improductivo. Pero lo había sido: Dió hijos, hizo tareas incluso construyo algún mundo. Pero ya no. Solo fachada. Qué lo rellenará? Qué nuevos espacios…  qué nuevas…

O DE LES NARRATIVES SENSE DESENLLAÇ Ho deia Aristòtil en la seva Poètica: la narrativa tenia necessàriament tres temps, la presentació, el nus i el desenllaç. Òbviament la voluntat didàctica de les arts era clara i necessària: calia mostrar els conflictes amb el destí, les opcions morals, la fidelitat, l’honor, la valentia, la injustícia… Calia…

HERMITAGE: NO ÉS NO. Els dos grans viloncel·listes, M. Rostropovich i P. Casals varen tenir una fructífera relació: dos mons, un mateix amor per la música i una arrelada defensa dels drets humans, començant per la de la seva pròpia llibertat. Rússia i Catalunya, quasi als dos extrems d’Europa, i a canvi tanta empatia possible….

CONTRA EL BORRADO DE LAS MUJERES  CONTRA EL BORRADO DE LOS HOMBRES Confío en que la plataforma, Contraelborradodelasmujeres.org (que recomiendo vivamente) me disculpe de utilizar su lema para encabezar este artículo. Esta plataforma se define como una alianza feminista por los derechos de las mujeres basados en el sexo. Es decir, ese porcentaje amplio de…

Hem llegit recentment (El Triangle, 24 de febrer), la demanda feta a TV3 sobre si aquesta compleix o no el protocol de filtratge dels missatges dels espectadors que surten en pantalla, particularment en el programa «Més 324». Tot i estar d’acord en la necessària vigilància de la qualitat moral d’aquests continguts, la meva reflexió vol…

De nuestras lecturas infantiles, queda la imagen terrible de aquella tribu amazónica, los jíbaros, que reducía las cabezas de sus enemigos decapitados hasta dejarlas del tamaño de una naranja. Por extensión utilizamos el término jibarización para aquellos procesos de reducción o de empequeñecimiento, aplicado metafóricamente. Me gustaría tratar este vocablo aplicado a la reducción del...

LAS MANOS DE MI PADRE   Él nació en 1918 Siempre tengo presente sus manos Manos grandes No eran de un trabajador manual Pero tenían muchas destrezas Y a pesar de su profesión directiva Siempre estaban a punto De competir con lo mandado En una fábrica de quesos   Siempre tengo presente sus manos Ahí...

(en castellano al final) Fraternitat, igualtat, llibertat Estan a tots els frontispicis dels edificis públics (entre ells, les escoles) les tres paraules inaugurals de la República francesa: llibertat, igualtat i fraternitat. Originalment aquest lema incloïa com a colofó "o la mort". No cal repassar els convulsos i violents episodis que a finals del S. XVIII...

“De todos modos, la impactante realidad es que las potencias más poderosas y las tecnologías más sofisticadas han resultado incapaces de frenar la expansión mundial de la covid-19, enfermedad causada por el coronavirus SARS-CoV-2, el nuevo gran asesino planetario.” Ignacio Ramonet, “La pandemia y el sistema-mundo” Le Monde diplomatique, 25-IV-20. ¿Qué ha pasado? Han pasado…

“¿Cómo puede una sociedad secular, expuesta a los rigores de un mercado global, basado en la individualización institucionalizada en el contexto de una explosión global de las comunicaciones, alentar al mismo tiempo un sentimiento de pertenencia, confianza y cohesión?” Ulrich Beck, La sociedad del riesgo global, 1999 L’impressionnant Boléro confiné de l’orchestre national de France...

Atravieso el plateau de Francia En un magnífico día de mayo Los campos espléndidos Los arboles aquí y allá creando dibujos Que ordenan el paisaje Rebaños ora de ovejas, ora de vacas Colmenas de abejas, casas hechas paisaje Tractores que ejercen de geómetras Mientras la tierra ordena colores y texturas. Nada predice el colapso, Nada…

–> Sobre el tren con los ruidos El altavoz metálico Que todo lo anuncia Que incluso advierte Normas que creía olvidadas: No escupir en el suelo No poner los pies en el asiento. Y la gente autista Con sus aparatos Tic’s En una relación compulsiva Autista incluso cuando parece Que hablan con alguien Y dudo…