OFERIU FLORS ALS REBELS
2012
«La naturaleza se resiste a los cambios. Si algo cambia, espera y observa si ese cambio puede durar, y si no puede, lo aplasta con todo su peso.»
Con esta frase de John Berger acaba nuestro largometraje documental «OFERIU FLORS ALS REBELS», rodado entre el 2008 y el 2011 en Ossera, un pueblecito de una veintena de habitantes de la comarca del Alt Urgell (comarca pirenaica de LLeida, Cataluña).
¿Que nos llamó la atención de este pueblo?: Eulàlia, creadora de un galardonado queso de cabra, el Serrat Gros, que a finales de los 70 había iniciado un periplo por los Pirineos (primero franceses y luego catalanes) con aquella filosofía de la vuelta a la naturaleza, propia del llamado movimiento hippie y con ciertos resabios del mayo del 68. Y en este encuentro con la naturaleza, esa voluntad de autosuficiencia, de saber vivir con los propios recursos y en comunidad (¿o en lucha?) con el medio natural. Eran jóvenes principalmente urbanos que huían de los maximalismos del sistema imperante (capitalismo consumista) e intentaban crear una «contracultura» (que no es exactamente lo mismo que ahora entendemos como «antisistema»).
Y en ese pueblo compartió la aventura con Nico, escultor holandés, Nuria, artesana de la mermelada, Suzette, especialista y cultivadora de hierbas naturales y medicinales, Jaume, pintor, y Jim, carpintero. Es un pueblo en la carena: entre un pasado que habla de esa manera de vivir donde la naturaleza está cara a cara con nosotros, con todo su rigor; y un futuro donde nuevas generaciones acepten este reto como una manera creativa de revisar nuestra forma de vivir, no una marcha atrás, sino una manera de enfocar la crisis climática y el necesario decrecimiento. Un pueblo en la carena.
Por eso titulamos nuestro documental «Ofreced flores a los rebeldes», un homenaje a aquellos jóvenes contraculturales que en los 70 lo intentaron. Y estos en concreto lo consiguieron, a pesar de que en el imaginario social, los hippies se hundieron en el sexo, las drogas y el rock and roll. Pues no todos. Y esa utopía suya puede ser revisitada a pesar de la voluntad de ningunearla. Ellos allí están, con sus contradicciones. Nosotros ofrecemos flores a estos rebeldes para que otros reinventen y no olviden que ciertas utopías son posibles.
Porque si los cambios no pueden durar… la naturaleza los aplasta con todo su peso. Y quizás nuestra sociedad capitalista tardo-industrial no puede durar…
FITXA
Amb la participació per ordre d’aparició de:
Jaume Rovira, Núria Rosell, Nico de Winter, Jim Stillwagon, Eulàlia Torras, Suzette Böhringer, Maria Minguell, Carmeta Borrell, Angelina Farràs, Martina Ferrer, Berta Ferrer, Mercé Lagrava, Raül Alcaraz, Albert Fonseca, Mandarine Stillwagon i els habitants i amics d’Ossera.
IDEA I COORDINACIÓ: Jesús-Angel Prieto
amb l’impuls i la complicitat de:
Georgina Vila, Rosa Botella, Eulàlia Torras, Enric Canut i Jaume Vilalta
IMATGE I SO DIRECTE: Jesús-Angel Prieto
IMATGES ADDICIONALS: Rafel Ullà
EDICIÓ: Jaume Vilalta
MÚSICA: Irina Prieto i Frank Montasell
ETALONATGE: Oscar X. Gómez
DISSENY GRÀFIC: Pablo Román
PRODUCCIÒ: de Stephenie von Lukowicz, Georgina Vila i Rosa Botella
PRODUCTORA: LUKIMEDIA
País d’origen: Catalunya
Estreno: 2012
Durada: 79 min., idioma original català / francés (subtítols en català/ castellà / anglès)
Pressupost: producciò independent autofinanciada
Génere: Documental
Tema: l’alternativa rural dels fills de la contracultura
NOTÍCIES
OFERIU FLORS ALS REBELS QUE FRACASSAREN
A una certa generació (més o menys la nascuda a la dècada dels 50 del segle passat) aquesta frase ens porta al títol de la coneguda novel·la del meu professor de COU Oriol Pi de Cabanyes. Pero no hi ha cap relació entre la novel·la i el nostre documental. Diu Pi de Cabanyes respecte al…
A QUI OFERIREM FLORS?
Ahir sortia als mitjans de comunicació (o als de desinformació, com dèiem quan érem hippies i llegíem a H.M. Henzesberger) una petita noticia: el diòxid de carboni arriba al seu nivell més alt en la etapa humana en la terra (400ppm). Durant la nostra història humana fluctuava sobre les 280 parts per milió. És conegut…
…RESIDE EN EL ESPECTADOR.
Un altre retorn en forma de reflexió viscuda, d’experiències que es creuen…quin sentit te fer cinema si no és de convocar a l’espectador i que al acabar la projecció la pel·lícula ja sigui seva…»La magia del proceso creativo reside en el espectador» David Lynch dixit. Avui, 15 de març 2013 Acabo de veure la pel·lícula…
UN ESPECTADOR PREN LA INICIATIVA…
He rebut el mail d’un espectador que ha tingut la iniciativa personal de contactar amb un exhibidor per fer-li arribar la seva valoració del documental. Ho comparteixo en el bloc amb tot el meu agraïment. Hola, sóc un aficionat al cinema i he gaudit molt d’alguns dels documentals que heu proposat. Ara jo us vull…
SOBRE LA DESNATURALIZACIÓN DE UN CONCEPTO
Jorge Fernández Chiti (especialista en cerámica, profesor de filosofia y antropologia en la Universidad de Buenos Aires) en su libro «La cerámica artística actual» (1983) aporta la siguiente reflexión. «Daremos un ejemplo: el movimiento hippie poseyó elementos ideológicos, filosóficos y morales sumamente profundos, interesantes y progresistas: el sustraerse al consumismo y al belicismo capitalista, el…
ARTS SANTA MÒNICA
La presentació a Arts Santa Mònica (15 de març) va ser un èxit: les 100 butaques van quedar justes. Un debat molt vivencial per part de Pepi Soto que no va poder parlar com a antropòloga sinó des de la implicació en una època i unes actituds que encara les porta dins ( «Sempre et…
FORTUNA CRÍTICA… DELS AMICS
–> Amb el permís de tots (i mantenint l’anonimat) he fet un recull/edició dels missatges que per mail, sms i facebook, m’han arribat a mi personalment (excepte un missatge que l’Eulàlia m’ha reenviat), sobretot després de l’estrena del dia 18 d’octubre a l’Ateneu. Sóc conscient del pes de l’amistat que hi ha en molts d’ells,…
LOS LICENCIADOS SE VAN AL CAMPO
Este es el título de un interesante artículo que EL PAIS publicó el 14 de octubre del 2012. Vale la pena seguir profundizando en este fenómeno con todas las aproximaciones posibles y desde todos los sectores. ¿La generación mejor preparada dará nueva vida al campo y a la agricultura o repetiremos los errores? Esperemos que…
DE LA MANO DE JOHN BERGER…
Llevo años leyendo a John Berger. Obviamente mi formación como teórico de arte me hizo tropezarme con su ya clásico ensayo Modos de ver. Y ello me llevó a seguirle la pista, y descubrir también al novelista, al poeta… al intelectual marxista inglés que abandona la civilización urbana y decide vivir en un pueblo de…
CONTRACULTURA REVISITADA
«La complejidad de la vida y de la supervivencia en las sociedades modernas, los problemas que nos plantean y las fustraciones que nos provocan, relegan a un segundo plano las aspiraciones profundas que sólo se revelan en los períodos de crisis y de ruptura total.» Daniel y Gabriel Cohn-Bendit, La revolución que haces es para…
LA REALIDAD Y EL CINEASTA-ZAPATERO
«HACER CINE ES ESCRIBIR SOBRE UN PAPEL QUE ARDE» Pier Paolo Pasolini «Discurso sobre el plano-secuencia o el cine como semiología de la realidad» Mostra Internazionale del Nuovo Cinema de Pésaro, 1969. Impresiona la fuerza poética de esta frase. Y parte de su fuerza reside en la metáfora abierta que propone ( ya advertía…
AH! LA MÚSICA….
És un lloc comú relacionar el canvi generacional dels 60 amb la importància que la música va suposar. El rock i la cançó protesta varen donar un hibrid estrany però molt eficaç. Springsteen va dir: «Elvis va alliberar els nostres cosos, però Dylan va alliberar la nostra ment». Aquells «pòtols místics» (Dharma bums que deia…
EL DOCUMENTAL
Potser cal, dins del bloc, donar una mica d’informació tècnica del documental… amb la participació de Jaume Rovira, Núria Rosell, Nico de Winter, Jim Stillwagon, Eulàlia Torras, Suzette Böhringer, Maria Minguell, Carmeta Borrell, Angelina Farràs, Martina Ferrer, Berta Ferrer, Mercé Lagrava, Raül Alcaraz, Albert Fonseca i Mandarine Stillwagon. idea i realització Jesús-Angel Prieto edició Jaume…
OFERIU FLORS ALS REBELS QUE FRACASSAREN
A una certa generació (més o menys la nascuda a la dècada dels 50 del segle passat) aquesta frase ens porta al títol de la coneguda novel·la del meu professor de COU Oriol Pi de Cabanyes. Pero no hi ha cap relació entre la novel·la i el nostre documental. Diu Pi de Cabanyes respecte al…
OSSERA UN POBLE A LA CARENA
Quan vàrem començar el projecte, aquest era el títol. I és que és cert que Ossera ocupa una petita carena que acaba amb una proa, com un vaixell (allà dalt està la senyera que surt a la peli), a 1.250 metres d’altitud. Aquesta idea de la carena també ens portava la imatge de un poble…
AQUELLS LLIBRES…
Curiosament els llibres van ser molt importants en la dècada dels 70. I amb això no vull dir que no ho siguin en altres èpoques. Peró la set d’informació i les dificultats per accedir al coneixement de afora de les fronteres hispàniques (sota una dictadura estúpida i malèvola) eren viscudes d’una manera molt intensa. I…
EL TOC PROFESSIONAL
A l’estiu del 2009 vaig conèixer a en Jaume Vilalta, i vàrem fer tot un recorregut junts amb una projecte, ara hivernat, sobre la parella de pintors Anna-Eva Bergman i Hans Hartung (projecte iniciat amb un molt interessant guió de Juan Elorduy, autèntic pare de la idea). Indirectament va animar-me a continuar amb el documental…
AHORA SI
Estuvimos un año buscando el sistema para producir el documental. Hice un teaser (como diría J.J. Millás, «que coño querrá decir teaser«) y viendo que era para mi muy complicado conseguir una producción previa, nos lanzamos Rosa y yo a correr con los gastos del rodaje. Un buen amigo, Romà Guardiet, colaboró dejándome su cámara…
LA CAIXA DE LES CARTES….
A finals d’agost del 2008, vàrem compartir tres dies revisant i rellegint les cartes de la Eulàlia a la seva mare. I revisitant la història dels darrers trenta anys. Era un exercici molt saludable: veure com les utopies de la contracultura s’havien materialitzat a traves de les decisions de tots nosaltres en aquells anys «tumultuosos»….
TOT COMENÇA…
A la primavera del 2008 Georgina ens convida a conèixer a la Eulàlia…i Ossera, un petit poblet al final d’una pista de muntanya a l’Alt Urgell. I sabem que la Eulàlia està a punt de publicar un llibre sobre la història del formatge que ella elaborava: «Serrat Gros: història d’un formatge pirinenc» I varem veure…
HISTORIA DE UNA HISTORIA
Siempre me ha interesado cómo un narrador empieza su historia, cómo aparecen estas ganas de contar algo, que hay en su cabeza cuando escribe: «Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar…» Y ese narrador somos todos (aunque no todos consigamos un Nobel de literatura), porque el deseo…