–>
Amb el permís de tots (i mantenint l’anonimat) he fet un recull/edició dels missatges que per mail, sms i facebook, m’han arribat a mi personalment (excepte un missatge que l’Eulàlia m’ha reenviat), sobretot després de l’estrena del dia 18 d’octubre a l’Ateneu. Sóc conscient del pes de l’amistat que hi ha en molts d’ells, però no per això em semblen menys valuosos. El meu reconeixement a tots ells…
Va ser una gran estrena a Barcelona. I el documental és súper… millora amb el temps!
Ens va agradar molt. Varen ser joves valents i amb empenta, persones amb les coses clares.
Fantàstic documental, experiències vitals captivadores. La cultura de la terra i l’esforç. Moments musicals molt bons, el moment Sisa impagable. Per posar una petit retret, potser el to es un xic paternaliste i complaent. Felicitats, una petita lliço de vida.
Disfruté muchísimo viendo el documental. Me gustó todo, la historia entrañable e interesante, la fotografía, la música, los tiempos…los silencios.
Un gran documental! Felicitats!
Enhorabuena por el magnífico documental, por el coloquio, por el lleno total, por tu fantástica intervención final, por saber movilizar y llegar al corazón de tanta gente, por saber hacer reflexionar, por tantas cosas.
T’he de dir que el documental em va sorprendre gratament. Hi posaria el qualificatiu de magnífic!!! No me l’imaginava tan complet ni tan rigorós, cinematogràficament parlant.
(enviat a l’Eulàlia)És un cant a la vida rural, a la vostra història, a l’esforç per ser fidel a uns principis, a la valentia; és també un cant a la natura i concretament a la vall de La Vansa i a Ossera. Magnífica la fotografia, el guió i el ritme (el tempo). A mi em va agradar molt l’observació dels petits detalls a través del primers plànols: la sargantana, la cabra sola enmig del camp, el Cadí, les campanes de l’església, etc, etc. I us felicito a tots els que hi vau intervenir pel la vostra capacitat comunicativa. Cadascú reflectia la seva personalitat en el personatge tal com és. Nosaltres, que us coneixem «una mica» podem dir que vau transmetre molt bé la vostra manera de ser: uns més teòrics, altres més pràctics; uns més freds, altres més sensibles; uns més racionals, altres més melancòlics. En fi la diversitat, però amb un mateix objectiu: la realització personal.
…ahir vam anar a veure el documental d’Ossera. Ens va agradar moltíssim!! Felicitats a tot l’equip!!. Vam seure a dalt i vam marxar tot just abans d’acabar, altre amic no va poder venir i voliem saber si la projectareu altre dia. Moltes gràcies i felicitats de nou.
L’altre dia en la teva projecció a l’Ateneu Barcelonès, em vaig emocionar recordant vells temps, som on som i no ens podem penedir de res, ara toca reinventar-nos i donar missatges d’ànim i il·lusió com el projecte que tu ens vares fer veure i gaudir.
…va ser fantastic, vaig recordar moltes coses del meu poble, (Val Junquera, Matarranya, 150 habitats a l’hivern) ara que estic arreglan la casa heretada dels meus avis…. estic sensible amb aquest tema… ho vig pasar molt be amb la peli , vaig riure, casi plorar, i em va passar el temps molt depressa, tot aixó ho converteix en un bon documental per a mi ….i recordo amb molta gratitud quan en un aeroport em vas contar el projecte….
…em va agradar molt haver anat a veure el teu documental el passat dijous, estic aquests dies repassant mentalment algunes de les seves imatges, els paisatges, les persones, allò que deian…van haver moments de gran emoció.
I com no, em va recordar les meves visites a les meves germanes, que de manera semblant també van anar cap a la Garrotxa a buscar un món millor! Tot i que no van arribar al grau de compromís i feina dels teus protagonistes, també van haver moments que les teves imatges em van evocar.
Gràcies a tu per recordar-nos els petits esforços que hem fet tota la vida per canviar alguna cosa…
T’he de dir que en algun moment m’hi vaig sentir identificada. Trobo que té molt de valor poder afrontar aquest tema, trobar les persones i finalment fer-ne un documental com tu has fet.
En el viatge de tornada amb tren amb la Rosa, el tema de la pel·lícula va donar molt de si.
Moltes gràcies per la vetllada d’ahir, peli -documental preciosa arriba al cor del públic, marxem amb deures, a fer-nos revisions serioses i sinceres, crea consciència….Gràcies per mostrar-nos aquest model i la generositat de compartir-ho.
Si em va interessar molt, sobre tot perquè amb un grup d’amics hem dit més d’una vegada que ens agradiaria fer el que van fer aqueslles persones als 70… Si no et fa rés, mostraré el documental aquestes amigues meves, també, ja que no hi van poder anar a l’Ateneu.
Solo decirte que disfruté muchísimo viendo tu documental. Me gustó todo, la historia entrañable e interesante, la fotografía, la música, los tiempos…los silencios.
…em va reconfortar molt el teu documental. És fantàstic veure com les coses fetes a poc a poc, en diferents moments i registres, deixant que el temps s’hi incorpori i ho vertebri, acaben donant aquest resultat esplèndid de cosa viscuda, amb aquests «moments de vida» o, com ho diuen els francesos, «tranches de vie» que ho fan irrepetible i per tant real. Malgrat ser, per descomptat, una construcció absolutament personal i subjectiva com ho és qualsevol narració audiovisual.
La veritat és que el documental val sobretot com a retrat honest d’una experiència que no és ni d’éxit ni de fracàs sino que és la que és i, sobretot, el resultat d’un esperit d’aquells anys, ara desaparegut i per això incomprensible per a molts, i que, com va dir en Balló, fins ara no s’en ha parlat gaire. El teu documental contribueix, i molt, a fer-lo visible.
…em va semblar una feina excel·lent la que heu fet amb Oferiu…
Vaig empatitzar amb els personatges i et fa pensar….
Moltes felicitats per un documental excel.lent, em va encantar la tematica i com ho vas exposar. Aquestes families son una fantastica inspiracio, i nomes em puc imaginar amb la il.lusio que has estat treballant aquest dos ultims anys.
Felicidades, me gustó mucho el documental, me quedé con ganas de más o de irme al campo…
Què carai és aquest enyor que sento? si mai he viscut així…
Enyorança de quan èrem primitius.
Aquesta olor fresca però nostàlgica.
Quan vaig arribar a casa, amb l’estómac remogut, em vaig posar a plorar. Ens hem saltat un pas, ens falta alguna cosa.
Quina enveja, entendre’t amb l’entorn. Que el món és això, hòsti.
Quina valentia i quin respecte, tenen aquesta gent. Cap a l’entorn i cap a ells mateixos.
Fer les coses per tu, i després pel veí i prou.
Que màgic saber tots els secrets que hi deuen haver per cada petita activitat: collir una patata, plantar, tenir un remat de cabres, encendre el foc…
Què ens han fotut a dins per no trobar «normal» el que van fer aquesta gent, per saltar-nos aquest pas, per caminar tant per sobre de tot?
Veure aquest documental va ser com quan just després de despertar-te, obres la finestra, treus el nas i olores el matí, però multiplicat per mil.
De veritat que em va agradar molt, que té molta importància veure això en un moment com l’actual, que m’ha remogut moltes coses, i segur que no sóc l’única. Moltes gràcies.
Enyorança de quan èrem primitius.
Aquesta olor fresca però nostàlgica.
Quan vaig arribar a casa, amb l’estómac remogut, em vaig posar a plorar. Ens hem saltat un pas, ens falta alguna cosa.
Quina enveja, entendre’t amb l’entorn. Que el món és això, hòsti.
Quina valentia i quin respecte, tenen aquesta gent. Cap a l’entorn i cap a ells mateixos.
Fer les coses per tu, i després pel veí i prou.
Que màgic saber tots els secrets que hi deuen haver per cada petita activitat: collir una patata, plantar, tenir un remat de cabres, encendre el foc…
Què ens han fotut a dins per no trobar «normal» el que van fer aquesta gent, per saltar-nos aquest pas, per caminar tant per sobre de tot?
Veure aquest documental va ser com quan just després de despertar-te, obres la finestra, treus el nas i olores el matí, però multiplicat per mil.
De veritat que em va agradar molt, que té molta importància veure això en un moment com l’actual, que m’ha remogut moltes coses, i segur que no sóc l’única. Moltes gràcies.
Te hago llegar mi grata opinión de la peli. Realmente me gustó mucho toda ella, guión, mensaje, protagonistas, sobre todo las cabras y el americano-francés, la música, a pesar de algunas mas altas…, la fotografía, los silencios, los revivals, enfin como ves, todo. Todo se consigue cuando se es persistente, aunque cueste años.
Moltes felicitats pel documental em va agradar molt!! També va venir una amiga meva que es de Lleida i li va encantar. 🙂
Molt interessant el retrat que has fet d’aquest grup que explica la seva experiència…. com vas conèixer aquesta gent?
