A finals d’agost del 2008, vàrem compartir tres dies revisant i rellegint les cartes de la Eulàlia a la seva mare. I revisitant la història dels darrers trenta anys. Era un exercici molt saludable: veure com les utopies de la contracultura s’havien materialitzat a traves de les decisions de tots nosaltres en aquells anys «tumultuosos». I com s’havien concretat en les reals micro-utopies de les nostres biografies. Potser era el moment de plantejar una reflexió audiovisual, documentar aquesta realitat i facilitar un debat mes ampli sobre el sentit d’una opció de vida que ha quedat oblidada…o que alguns no han deixat de materialitzar però que el discurs dominant ha deixat de banda. Modestament, a partir de la bona acollida i del treball tant plaent del petit documental «La caixa de les cartes», vàrem començar a pensar en un documental mes llarg sobre les persones que, a finals dels 70, es varen atansar a Ossera…com també va ocórrer en altres pobles de les muntanyes de la península ibèrica.