May
Col·laboracions audiovisuals

Fou llarg el procés (cinc anys) d’aixecar el projecte d’adaptació de la novel·la de Víctor Català, «Solitud» (1905). Després de l’aventura de la sèrie televisiva «Tot queda en família», i amb l’experiència de l’adaptació del conte «Idil·li Xorc» com a curtmetratge («Idil·li Xorc», 1983, Romà Guardiet), aquest projecte va patir un llarg recorregut per aconseguir el finançament, primer del Ministerio de Cultura de España, després de la Generalitat de Catalunya i finalment dels drets d’antena de TV3.

El guió de Romà Guardiet va comptar amb la col·laboració de Jaume Creus i meva, un treball molt interessant on varen testar els límits de la literatura i el cinema,  sempre amb la relectura que d’aquest drama volia aportar en Guardiet.

Una recerca intensa de la protagonista, feina delicada per què tot lector de la novel·la tenia feta d’ella una imatge… malgrat que l’autora només dóna al llarg del seu relat dues observacions sobre la Mila: “la bona cama” (1979: 17) i “sos immensos ulls verds” (1979: 217). I malgrat aquesta absoluta indefinició (ni alta, ni morena, ni guapa, ni prima…) tothom tenia una imatge feta. Varen estar a punt d’agafar una actriu rossa…malgrat el tòpic que les catalanes no ho són…»Ella només és mirada. Ja el mateix càsting per al personatge de la Mila va ser un càsting de mirades” comenta Romà Guardiet (2005: 17).

Finalment Núria Cano va encarnar a la Mila. I Omero Antonutti (el potent pastor de «Padre padrone» (Germans Taviani,1977) va posar-se en la pell i l’ànima de Gaietà, un dels personatges més inefables de la literatura catalana (al meu modest parer): va ser tot un luxe compartir amb Omero aquest rodatge.

La fotografia de Tomàs Pladevall, el muntatge d’Ernest Blasi, la música de Francesc Tomàs i Toni Xuclà… i tota la resta de l’equip, des de la direcció artística (comandada per Assumpta Povedano) a la producció (dirigida per Mayra Lorenzo i amb la producció executiva d’Antonio Chavarrias), varen fer possible un rodatge complex en diverses localitzacions de la geografia catalana, amb l’ermita del Boscal (Alt Urgell, al peu de la serralada del Cadí) com a espai central.

Victor Català (1979), Solitud, Ed.62, Barcelona.

Romà Guardiet (2005), “Unes reflexions sobre l’adaptació de Solitud” a Cinema Rescat.

 

Related Posts

Leave A Comment