L’anterior entrada al bloc va ser fruit d’una reflexió espontània mentres tornava a casa…i amb la sensació aquella de «Arde Roma y nosotros tocando la lira».

Una cosa semblant va ser l’escriptura del guió de ELS3ULTIMSREFUGIS: l’estímul doble d’un fantàstic treball de Elisabet Puig titulat «Els tres refugis» (el de viure, el de treballar, el de contemplar) i el de la reiterada noticia de la enèsima reunió sobre el canvi climàtic sense acords i posposant qualsevol decisió fins al 2020.

Una història del paradís perdut, aquesta Terra, una reflexió modesta i amb voluntat poètica sobre la nostra irresponsabilitat, malgrat que «molts ja ho havien dit…»