https://www.elcugatenc.cat/opinio/78222/la-millor-empresa-lajuntament No és una ironia, és una afirmació. Fa molts segles els homes i les dones varen trobar una forma de convivència: la ciutat. I a poc a poc crearem una organització complexa per fer funcionar aquesta convivència, amb una part de personal elegit democràticament per dirigir i orientar l’acció municipal, i una altra -molt…
Menorca, verano del 1979. Más concretamente una casa en la calle Alcántara de Ciutadella. Cuatro amigos. Una preciosa y excelente cámara Nizo-Braun (diseño de Dieter Rams, entonces no lo sabíamos). Y ocho cartuchos de S8, Ektachrome 160, caducados (más baratos) y que sobrexpusimos, por si acaso: sabias del resultado unos 10 días más tarde, lo…
(en castellano al final) SAVOIR REVIVRE L’any 1973 va aparèixer publicat un llibre peculiar de la mà d’en Jacques Massacrier (1933-2020), un publicista d’èxit a París que va decidir iniciar-se en un mode de vida radical marxant a viure a Eivissa l’any 1968. El seu gran èxit editorial «Savoir revivre» és un llibre peculiar, amb…
(en castellano al final) Disculpeu que comenci amb algunes referències biogràfiques. Nascut a mitjans dels anys 50 (del segle passat) en un molt petit poble de les Asturies. No coneixíem les escombraries, no hi havia envasos (les ampolles es reutilitzaven i les llaunes es feien servir de testos), quasi tot era a granel, els papers…
A una certa generació (més o menys la nascuda a la dècada dels 50 del segle passat) aquesta frase ens porta al títol de la coneguda novel·la del meu professor de COU Oriol Pi de Cabanyes. Pero no hi ha cap relació entre la novel·la i el nostre documental. Diu Pi de Cabanyes respecte al…
Más allá de las posibilidades imaginativas y oníricas del cine, siempre me ha interesado la capacidad de barómetro social que poseen las obras cinematográficas. Uno se adentra (prefiero la pantalla grande) en ese mundo que nos rodea a través de imágenes y sonidos, conducidos por la fascinación de la narración y atrapados por aquellas fantasmagorías…
Podemos hacerlo bien: reflexiones post I Jornada d’art i contemporaneïtat a Menorca, Menorca 11-XII-2021. Ha sido un honor para mí haber sido invitado por el IME a participar en esta jornada. Compartir reflexiones sobre el mundo del arte (en particular sobre las artes plásticas y visuales) siempre me llena de interés y perplejidad. Y si…
Oh ginkgo biloba tu explosión amarilla me destroza cada año. Es una luz potente la que irradias en medio del otoño cuando los otros árboles, abandonadas las rojeces de las hayas y de los palosantos, entristecen con sus hojas perennes de un verde oscuro que cierra sus poros ante el invierno que se avecina. Y…
DE QUÈ PARLEM MENTRE NO PARLEM DE GLASGOW 26. (en castellano, a continuación) Els he manllevat el títol a La Calòrica, l’estupenda companyia teatral que ha parit un espectacle absolutament rodó: De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda. Més enllà d’un text sense fissures, unes interpretacions magistrals (i altres virtuts que no…
Un hombre, una fachada. Aguantada en pie, como un recuerdo. Y como una bandera de lo que fue se ha ido vaciando por dentro agotando su función hasta ser improductivo. Pero lo había sido: Dió hijos, hizo tareas incluso construyo algún mundo. Pero ya no. Solo fachada. Qué lo rellenará? Qué nuevos espacios… qué nuevas…